Eixida a Sagunt

El dia 29 d’abril els alumnes de primer d’ESO hem anat a Sagunt per a veure les restes de la ciutat Romana.
Vam ser acompanyats per un guia que ens va explicar moltes curiositats sobre aquesta ciutat i vam fer diverses parades per tal de poder comprendre millor els costums dels romans.
Primer, ens va explicar que Sagunt va ser atacada dues vegades encara que amb les seues muralles estava molt ben protegida. A més, la seua economia era molt bona, ja que eren bons comerciants i era considerada la ciutat romana més important de la Comunitat Valenciana actual.
D’altra banda, aquesta ciutat va ser anomenada Morvedre, del llatí mur vetere, mur vell, ja que quan va ser cremada, Sagunt va ser visitada per gent que només veia runes, i va ser fa dos segles quan els historiadors es van adonar que el seu nom inicial va ser Sagunt, tornant-lo a anomenar d’aquesta manera fins a l’actualitat.
Seguidament, vam anar a observar les ruïnes d’una casa medieval i un temple romà que va ser construït després de la guerra contra Cartago, causada per l’enfrontament de Roma i Cartago que va portar a arribar a un pacte de dividir el món en dues parts. Però quan ja estaven repartits els territoris, Cartago es va adonar que Sagunt estava al seu territori, per això van anar a dir als ciutadans que anaven a atacar la ciutat si no s’entregaven de cop i volta. Com Sagunt no va voler entregar-se a l’imperi de Cartago, van fer un setge i 7 mesos després Sagunt es va quedar sense aliments i no li va quedar cap alternativa a atacar Cartago, però com que eren molt pocs guerrers van perdre la batalla.
Quan els romans es van adonar de la catàstrofe que van fer els cartaginesos a Sagunt, van declarar la guerra a Cartago. En aquesta guerra com van quedar estancats en el Mar Mediterrani els cartaginesos van decidir caminar al voltant d’Europa fins a arribar a Roma. Van aconseguir-lo però no se sap perquè no van poder rematar Roma i guanyar la guerra.
Finalment, els romans arribaren a Cartago pel Mar Mediterrani i van guanyar la guerra.
Més tard, vam veure la reconstrucció de les restes de l’amfiteatre romà. Es va fer basant-se en les restes que van quedar després del cristianisme i també als altres que encara es conserven pel món. Tenia forma de semicercle amb un escenari i els seients es trobaven al voltant d’aquest, però és molt poc el que encara es conserven realment de l’època romana.
Per acabar, vam visitar el museu on es troben totes les restes d’objectes romans de Sagunt, com escultures, inscripcions a les pedres i fins i tot una àncora d’un vaixell cartaginés. La visita ens va agradar prou, i van passar un matí diferent aprenent història al carrer.

Entrada redactada per Aitana P. i Abel C., utilizant els bitacoles de Andreu M. i Adriana C.

SALIDA AL TALLER DE NIKOLA TESLA

El martes 2 de abril de 2019 fuimos a ver un taller de Nikola Tesla, aunque hablamos más de la electricidad fuimos a ver el taller porque en ciencias naturales estamos trabajando la energía.

Nikola Tesla fue un inventor adelantado a su tiempo, si no fuera por él, nuestro mundo sería como el de 1851, ya que ese año es cuando él nació.

En el taller vimos una bola, donde la tocó Adriana y no le pasó nada, pero después se puso un pompón en la mano y el pompón se puso de punta.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Después hicimos varios experimentos que no me gustaron mucho; cuando pasaron esos experimentos, por fin vimos el gran experimento LA BOBINA DE TESLA, ta tan ta tannnnnn. Era gigantesca. Rafa me había dicho que no volvería a ver la luz del sol. Lo encendieron, te daba escalofríos y eso me encantó. Sonaba un montón, para que no salieran los rayos que producía la bobina había una red metálica.

Ahora voy a explicar cómo la bobina de Tesla produce tanta electricidad. Empieza la electricidad con unos 40 voltios, pero va subiendo hasta el final, donde llega a los 50,000 voltios.

La vida de Tesla era hacer una bobina así, pero gigante, de forma que todo el mundo pudiera utilizar esa electricidad para tener luz de forma inalámbrica.

Josafat

PASEO EN BICICLETA

El sábado 29 de enero, mi familia y yo fuimos a dar un paseo en bicicleta.

En esta vuelta estrené la bicicleta de mi hermano, ya que él tenía otra y a mi me venía ya bien.

Llegamos hasta las canteras de Godella, una ladera rocosa con más de 4500 años de historia, donde han picado piedra gente de todas las civilizaciones.

Mi padre nos contó que dentro de la cantera hay una cueva donde se han encontrado restos arqueológicos del Neolítico como collares, cuchillos, huesos, etc.

Ese día recorrimos 10 km en bicicleta y subimos la cuesta sin parar.

* Dato curioso: De la cantera de Godella han salido muchos monumentos de Valencia como: «La Lonja de la Seda» o «Las Torres de Serranos».

Adriana

ASAMBLEA GENERAL

El martes 27 de marzo de 2018 los alumnos de 6º de primaria interpretaron una obra de teatro llamada Asamblea General.

La obra trata de un poblado de animales muy felices. Pero uno de ellos es el rey león y quiere saber porque han desaparecido el pastor y las ovejas. Entonces manda al loro con el mensaje para que se lo cuente al pueblo y cuando se lo cuenta a todos, van a la plaza. Cuando están interrogando a los animales le toca el turno a Burrote. Finalmente le acusan de que ha sido él y le matan.

El teatro ha sido en la sala polivalente.

Esto es una actividad complementaria que me ha gustado mucho .

Hugo B.

MUSEU D’HISTORIA DE VALENCIA

El dimecres 25 d’abril de 2018 vam anar a visitar el museu d’història de Valencia.

Primer de tot, vam anar al bus i quan vam arribar al museu  varem jugar als jocs de  cuba, acumulatiu, cadena,etc.

Després , els guies van dividir al grup en dos grups de  15 i 15.

Seguidament, el primer que vam vore va ser un quadre de Medusa i el guia ens va explicar  la seva llegenda: Medusa era molt bonica fins que un dia Atenea estava molt furiosa i li va ficar una malefici que et posava el cap amb serps.

La meva opinió es que va ser molt entretingut perquè  et contaven una cosa i al moment et contaven altra més interessant.

 

Diego G.

ALXARQ PERCUSSIÓ

Hui ha vingut a l’escola un grup de percussió anomenat Alxarq Percussió.

Ells s’anomenaven Carles, Miquel i Jesús. Aquests musics han tocat 6 cançons. Dos d’elles eren africanes i les demés del nostre continent.

Han utilitzat la marimba i els bongos.

La cançó que més m’ha agradat ha sigut la primera que era una africana.

ELISA B.

MALABAR WORKSHOP

Today 20th of April during the physical education class, a teacher called Laia has come to show us juggling tricks.

We have done a lot of juggling tricks like carioca, diabolo sticks, rackets and ropes.

But Laia was only making diabolo’s tricks.

First Catalina and Celeste divided the class in groups.

In my group were: Hugo, Ariadna, Almudena, Adriana and Elisa.

When the class began, my group started making carioca’s tricks.

Then, we make some activities with devil sticks, with rackets and ropes.

When we have finished with the diavolo’s sticks, Laia taught us how to do 2 tricks named the elevator and the leg.

I enjoyed very much the visit of Laia.

I would like to repeat this activity.

Marcos V.

SORTIDA AL TEATRE

El curs de 3er de primària varem anar el dia 14 de novembre a veure una obra de teatre que s’anomenava “Iaios”.

Parlaven de quan eren joves els seus iaios, com es van conèixer i contaven les guerres que havien viscut. El que més em va agradar fou quan es muntaven en cotxe i mentre un d’ells conduïa l’altre estava en el maleter.

 

Celia

CÓMO EL BUEN DON NICANOR NO FUE REY NI EMPERADOR

El martes 27 de junio en el aula de expresión la clase de 1º, 2º y 3º fuimos a ver la obra del grupo de teatro, formado por alumnos de 5º y 6º de primaria.

Una vez allí vimos la obra de teatro llamada «Cómo el buen don Nicanor no fue rey ni emperador».

La obra de teatro trataba sobre don Nicanor y algunos animales. Un día les llegó una carta que anunciaba: «Vengan ustedes quí que esto es un sin vivir. Nuestro país está en guerra por una única flor de canela».

Al leer esto don Nicanor y sus animales se fueron pilotando hasta su destino donde había una multitud de gente y comida tirada por el suelo (la cual se estaban lanzando). Entonces pararon la guerra preguntando dónde estaba la flor de canela, pero todos estaban tan centrados en la guerra que ninguno se había ocupado de la valiosa flor de canela.

Después de un rato de silencio empiezan a buscarla con mucho entusiasmo hasta que decidieron buscarla más allá de ese pueblo: en el río. Allí había tres ciudadanos plantando y cuidando la planta.

Finalmente llegaron a un acuerdo de paz entre los grupos de guerra.

 

Adriana